Conclusió

Ha arribat el temps d'hivernar i agafar forces per a la pròxima primavera, per així tornar a la feina amb bona cara i energia. En aquesta aventura hem pogut descobrir, gaudir, conèixer, experimentar, observar... amb la companyia d'aquestes futures mestres que ens han acollit i s'han preocupat per nosaltres. Alhora, durant aquest camí, elles resolien els seus dubtes amb la nostra ajuda mentre duien a terme una experiència que ha estat molt positiva, ja que han pogut conèixer i posar en pràctica l'estudi d'un model d'ésser viu.

L'objectiu d'aquest blog era veure reflectides les diferents converses que sorgien a causa de l'observació, les seves inquietuds i, sobretot, de totes les preguntes que s'anaven formulant. És per això, que ens hem adonat de la rellevància de la utilització de la conversa per arribar a un aprenentatge concret, ja que és un mitjà que ajuda a aprendre. Quan ens observen i capten el que succeeix, els hi és més fàcil formular-se qüestions, ja que prèviament han conversat amb el fenomen, és a dir, amb nosaltres, les formigues. El fet que hagin treballat de forma cooperativa ha ajudat a què les seves idees hagin pogut anar evolucionant, per tant, podem afirmar que la conversa, amb argumentació, el consens i el contrast entre les idees de tots són elements bàsics per a la construcció del saber. 

Gràcies a aquest fet, han pogut posar-se en la pell d'una formiga, s'han endinsat en el nostre hàbitat, han descobert el nostre organisme, com ens relacionem, ens reproduïm i ens alimentem i, fins i tot, han tingut la brillant idea de crear-nos un petit formiguer que disposava de tot el que necessitaven per al nostre dia a dia. 

Esperem, que com a futures mestres, apliquin la conversa com a mitjà d'aprenentatge, no només en l'observació d'ésser vius, sinó que també ho puguin dur a terme en qualsevol àrea o situació que es produeixi a l'aula. 
Ara sí, ha arribat el moment de dir-nos adéu. Però com no ens agraden els acomiadaments, us deixem aquest poema divertit perquè no us oblideu de nosaltres.

Ens veiem a la primavera!

LES FORMIGUES

Més que molta gent que tresca,
som poble civilitzat;
sota terra o entre fustes
vivim en comunitat. 

Als mascles se'ls veuen ales,
prestigis poc duradors;
d'ales gaudeixen les reines...
fins que ja se'ls hagin fos.

En terra com entre fustes
duent ales o minvats,
som, en lloc d'incerta colla,
països organitzats;

tenim –bo i dissimulant-ho
als estúpids, als dolents -,
col·legis per la xicalla
i magatzem d'aliments.

Si hi ha sol, fem passejades
i si plou, restem al cau:
no podríem viure sense
terra amiga ni cel blau.

Josep Carner